slideshow_11.jpg

segirtad egl internet

Ils mieds da massa s'audan tier nies mintgadi. - Affons e giuvenils creschan si en in mund medial multifar. En lur temps liber dattan els giugs sil computer, s'informeschan e secommunicheschan via internet ni telefon cun lur collegas. Ozildi possedan varga 80% dils giuvenils ella vegliadetgna da 12 tochen 19 onns in smartphone e cun quei era igl internet el sac da caultschas. Ils mieds digitals porschan denton buca mo ina massa schanzas, mobein cuntegnan era ina pluna prighels. Per quei motiv duein ils affons emprender da far diever a moda critica e ponderada dils mieds che stattan a lur disposiziun. Quei sa denton mo succeder cun agid, seigi quei da vart dallas persunas d'instrucziun, mo oravontut era da vart dils geniturs. 

Las suandontas broschuras porschan ina survesta dad impurtonts cussegls en connex cul diever dils mieds da massa. La broschura "Medienkompetenz" distribuida dall'instituziun "Jugend und Medien" cun sustegn dalla ZHAW ed ulteriuras instituziuns svizras porscha ina buna survesta arisguard ina pluna temas en connex. La broschura vegn surluvrada cuntinuadamein. 

 

 

educaziun da medias funcziuna mo communablamein

Sin fundament dall'informaziun da geniturs a caschun dalla scolaziun da medias entras Oeme Marti, luvrer social e pedagog da medias, anfleis vus cheu sut cussegl en connex cull'educaziun da medias. Igl acronim sura duei esser in muossavia ed agid per l'educaziun da medias. Ton la scola sco era ils geniturs ston surprender la responsabladad per nos affons. Educaziun da medias funcziuna mo communablamein!

 

Introducir ed accumpignar il diever da medias

La scola ei responsabla per l'educaziun da medias duront il temps da scola; eifer il temps liber ei la responsabladad quella dils geniturs. Da principi vala ei d'introducir ils affons tuttina sco el traffic – pia da "prender els pil maun" e da sustener els sper via. Aschia duein ils geniturs era accumpignar lur affons stretgamein a caschun digl emprem contact cun medias. Negin da nus tarmetta igl affon l'emprema ga ch'el va ord casa tut persuls el marcau. Ils geniturs ston pia introducir il diever da medias activamein a lur affons enstagl da surschar quei ad els sezs el senn da "senoda ni nega". L'aua sa numnadamein spert vegnir tochen culiez ...

 

Discussiunar davart medias & definir communablamein reglas

Per promover la collaboraziun en connex cul diever da medias eis ei necessari da tschintschar culs affons davart medias sil medem nivel. Sco geniturs san ins mussar interess pils temas che fatschentan els actualmein ni per giugs da computer e lur finamira. Leutier eis ei impurtont da schar tschintschar ora ils affons e da tedlar lur meini per capir lur vesta. In'ulteriura pusseivladad da promover la collaboraziun ei da schar mussar ils affons ina funcziun al computer ni smartphone, pia da schar funghir els sco experts. Ei fa bein a mintgin da saver mussar enzatgei ad enzatgi auter – oravontut als affons. Aschia sesentan els pri serius e schazegiai. 

Il medem vala partenent las reglas dil diever da medias. Quellas duein ils geniturs definir communablamein culs affons brattond ils differents meinis en caussa. Entras lur dretg da decider cun eis ei pli probabel ch'ils affons setegnan era vid las reglas ch'els sezs han definiu. Plinavon duein ils geniturs far paleis lur valurs en caussa, vul dir tgei secuntener ch'els giavischan e tgei acziuns ch'els sustegnan buc en connex cul diever da medias. 

 

Limitar il diever da medias

Metter cunfins ei in dils pli impurtonts pensums dils geniturs, cunquei ch'ils affons ein aunc buca habels da far quei sur sesezs. Muort lur svilup dil tschurvi aunc buca terminau maunca als affons in "nuv da stop", il qual lai desister els da caussas fascinontas sco medias – ni era zucher. Quei succeda pér el decuors dalla pubertad. Dil reminent ei quei era il motiv daco ch'ils affons selaian savens disturbar duront far pensums. Era cheu vala ei dad encurir in liug ruasseivel che lubescha da seconcentrar sin ina caussa. En connex cullas medias munta quei da limitar il temps ni la moda da diever el senn da "qualitad avon quantitad". Concret vul quei dir ch'ins astga esser empau pli culants sch'ils affons s'informeschan sin internet co ins zambregia ni baghegia in uaffen ni urdein, sch'els legian in text informativ ni miran documentaziuns per affons – pia temps investau qualitativamein bein. Cheu fa ina limita da temps pli pauc senn, cunquei ch'ils affons san emprender ina pluna per lur veta. Cuntrari eis ei indicau da restrenscher il diever en cass nua ch'ils affons "sfarlatan" lur temps cun mirar videos da "pauc senn" – pia videos che muossan p.ex. tuppadads ni schinumnai "fails" cun commentaris nunnecessaris. Cheu fa ina limita da temps segiramein dapli senn! 

 

S'informar & sebrattar cun auters geniturs

Il brat eifer ils geniturs, seigi quei davart differentas experientschas cun reglas ni il diever quotidian, porscha in bien agid per l'educaziun da medias. Aschia san ins emprender dad autras famiglias tips e trics ed intervegnir tgei che ha funcziunau bein e tgei meins. Quei sa esser ina situaziun "win-win" per tuts pertuccai – ton pils geniturs sco pils affons! 

En cass da malfatgs ni maldiever dallas medias eis ei indicau da s'informar da rudien e d'encurir agid. Igl internet porscha ina pluna informaziuns en caussa. Suandontamein anfleis Vus entgins links tenor la gliesta da Schampar Social Works. Ulteriurs links anfleis Vus silla sin questa pagina sut la rubrica "Medias & links".