slideshow_07.jpg

camp a tenero – scalem ault

Suenter che plirs camps dils onns vargai han stuiu vegnir spustai ni midai muort Corona han ils scolars e las scolaras uonn finalmein puspei saviu separticipar ad in camp sco usitau. Uonn han ils scolars e las scolaras frequentau naven dil mardis, ils 10 da matg entochen la sonda, ils 14 da matg in camp da sport el Campo Sportivo a Tenero. 

Ils scolars e las scolaras dalla tiarza superiura han perquei scret in rapport persunal. 

 

Viadi

Viadi da Sedrun a Bellinzona

Avon il viadi a Tenero havein nus saviu encurir ora naven da nua ch’els lessan partir. Ils biars ein sedecidi dad ir naven dil Pass Lucmagn e mo nov scolars han vuliu partir naven da Sedrun. Ils scolars che han vuliu ir naven dil Pass Lucmagn ein vegni purtai cul bus tochen sil pass.

Il viadi naven da Sedrun a Bellinzona ei vegnius partius en pliras etappas. L’emprema etappa ha menau tras igl uaul da Cavorgia. En cumpignia da furmiclas e stgirats essan nus i adina pli ad ault. A Stagias ha ei dau per nus scolars ina pausa per serevegnir. Nus tuts eran fetg staunchels ed ei ha fatg bein da star giu intec. Suenter in mument essan nus puspei semets sin via. Giu da Stagias essan nus i cun in pulit ault tempo ed essan vegni en in auter uaul. En quei uaul havein nus traversau ensemen ina punt pendenta. Perquei che la via era memia stretga havein nus stuiu purtar in toc nies velo. Suenter essan nus vegni sin in prau nua che nus havein saviu cuntinuar nies viadi. Ils biars scolars ein i vinavon entochen la via principala, leu han els sefatg en ch’in scolar haveva rut la cadeina dil velo. Cun tut siu pusseivel ha il scolast empruau da pinar il velo, mo senza success. Ei ha dau negin’autra sligiaziun che da schar ir il scolar cun l’autra gruppa cugl auto entochen ad Olivone tier il mecanist. Cun ina persuna pli pauc essan nus i vinavon en direcziun dil Pass Lucmagn. Il sulegl scaldava nos corps ed ins haveva il sentiment ch’il viadi al pass pegli mai ina fin. Tier mintga stausch dalla pedala dil velo fagevan las combas mal pli fetg. Igl ei stau in fantastic sentiment cura ch’ins ha viu ch’ei mava engiu. Leu havein nus fatg ina cuorta pausa avon che nus essan descendi il pass. Igl ei stau bellezi’aura ed il vent dad ir engiu ha fatg bi frestg. Mintgaton havein nus fatg pintgas pausas e suenter duas uras havein nus fatg ina gronda pausa a Malvaglia e leu havein nus grillau. Suenter che tut ils scolars eran puspei fits, essan nus i vinavon. All’entschatta ha ei menau nus sper in flum e suenter en in uaul. Duront il viadi havein nus piars ina part dalla gruppa perquei ch’ina scolara ha giu ina platta, mo suenter ch’ils scolasts han reparau il pneu ha ei saviu ir vinavon. Cura che nus essan arrivai el marcau havein nus giu in problem cul traffic. Il davos toc era fetg stregns ed ei ha adina suflau encunter nus e quei ha engraviau igl ir cul velo, secapescha era perquei che nus eran gia ditg sin viadi. Cuntents e staunchels essan nus lu arrivai egl albiert da giuventetgna Montebello.

Annica, Valerio

 

Sera a Bellinzona e viadi a Tenero

Nus essan arrivai a Bellinzona ed havein s’annunziau per las combras. Suenter havein nus astgau ir entuorn a Bellinzona e guder nies temps liber. Jeu hai quitau ei fetg flot perquei ch’ei deva ina massa fatschentas e caussas da mirar. Pli tard essan nus i a magliar ina pizza tuts ensemen culs scolasts e las scolastas ed ella ha gustau fetg bein. Allas 10 era ei ruaus da notg e nus havein stuiu ir a durmir. Aschia essan nus tuts i a durmir per sepreparar per il proxim di. 

Suenter in bien solver essan nus semess sin via entunter Tenero. Nies viadi da radund 15 km, ha entschiet allas 09:30. Cheu havein nus entschiet a sentir la calira dil Tessin. La biala cuntrada da Bellinzona e Tenero havein nus saviu guder el decuors da nies viadi. Cun la scolasta Nicole davon ed il scolast Maurus e Manfred davos essan nus arrivai a Tenero senza gronds problems. A nus ha il scolast Maurus era offeriu ina glatsch spitgond sin che nossas combras seigien pinadas. 

Samuel, Lorenzo

 

Program dall’jamna

El decuors dall’jamna havein nus astgau separticipar a differentas sfidas sportivas. 

 

Stand up paddle

In Stand up paddle ei ina surdimensiuala aissa da surf ed ins semova sill’aua cun in paddle. 
La damaun da bial’aura tier in lev vent havein nus giu ina lecziun da Stand up paddle tier ina menadra dil camp. Ella ha partiu ora a mintgin in schinumnau neoprene per ch’ins hagi buc freid ora sill’aua cunquei ch’il lag era dètg freids. Avon ch’ir sill’aua ha ei dau ina pintga indroducziun alla riva sco duvrar endretg il paddle. Silsuenter eis ei iu beinspert ell’aua. Per survegnir intec il sentiment e la ballontscha per il Stand up paddle essan nus i intoc ella’aua. Cura che tuts eran pli u meins segirs sil Stand up paddle havein nus dau certs giugs, experimentau, fatg trics e bess ils auters ell’aua aschia che nus havein giu legher ensemen. Sco finiziun havein nus fatg intec il surfen sil stand up paddle e sco quei che nus havein giu il sentiment ha quei sport la finfinala plaschiu il meglier alla maioritad. 

Anna-Tina, Anna Lea

 

Longboard

Era cun longboard havein nus empruau dad ir en quei camp a Tenero. Leu havein nus giu nos agens instructurs numnadamein il Joel, il Janick ed il Samuel. Buca tuts e tuttas eran aschi segirs /as sin lur longboard, denton ein tuts tec a tec sesenti meglier sil longboard. La finfinala era in svilup vesibels tier tuts e tuttas. Il material ch’era a disposiziun era da buna qualitad e tut era avonmaun. Era il plaz per exercitar era avunda gronds per saver empruar e mussar caussas novas.

Samuel, Lorenzo

 

Beachtennis

Beachtennis ei in giug ch’ei mess ensemen da treis differnts sports, numadamein tennis, beachvolleyball e badminton. Ei vegn giugau cun ina palutta da beachtennis ed in bal da tennis lom.

Ensemen cul scolast Maurus e la scolatsa Sabrina ch’ein stai nos menaders da Beachtennis essan nus semess sin via encunter ils dus plaz da beachvolleyball. Per sescaldar havein nus dau inper giugs e silsuenter havein nus fatg exercezis cun la plutta ed il bal per che nus seigien lu pinai per il giug. Alura havein nus dau vi e neu il bal en dus lu en treis ed aschia havein nus lu saviu da in giug endretg. 

Alla fin eran nus tuts plein sablun, mo nus havein empriu d’enconuscher in niev sport che ha plaschiu a mintgin.

Anna-Tina, Anna Lea

 

Inlineskating 

Nus havein fatg fetg bia different sports e denter auter essan nus era i cun Inlineskates, quei ei zatgei sco calzers cun rodas. Mia gruppa ei ida culla scolasta Nicole e culla scolasta Ramona. Jeu hai fatg fetg bugen quei perquei ch’jeu sai ir cun Inlineskates senza agid. Nus essan i naven da Tenero tochen a Locarno e quei ei stau fetg cool. Nus havein era survegniu ina glace dallas scolastas che han accumpignau nus ed jeu vi aunc inaga engraziar ad ellas. Quella via che nus essan i era grad sper il lag. In tschancun dalla via era buca aschi buns perquei che ei deva mo ruosnas e cun las pintgas rodas dils Inlineskates era ei bunamein nunpusseivel ir sin quella via.

Henrique, Rafael, Jan

 

Judo

El decuors dil program dall’jamna havein nus astgau emprender d’enconuscher la disciplina judo. Judo ei ina tecnica da cumbatter. En las uras da judo che nus havein frequentau havein nus empriu entginas tecnicas da cumbatter. Igl instructer che ha fatg suar nus, ha sez fatg judo sin nivel professiunal ed ha buca fatg liunguriala a nus. En quella lecziun havein nus fatg bia, all’entschatta essan nus cuort sescaldai en, silsuenter havein nus fatg giugs en fuorma da cumbatter in encunter l’auter. Il meglier vid quella lecziun da judo ei stau per mei ch’ins ha saviu schar ora las forzas en in cumbatt en dus. Igl ei stau in ualti intensiv trenament e nus essan stai leds cura che nus havein astgau far ina pintga pausa. Il sulet pign problem ei staus ch’ igl instructer tschintschava mo talian ed ils paucs da nus han capiu el. Per nus eis ei stau ina fetg buna experientscha da dar in sguard ella disciplina da cumbatter judo.

Noah, Flurin

 

OL

Per emprender d’enconuscher meglier il revier dil Campo Sportivo Tenero havein nus fatg in OL. Nus essan vegni parti en gruppas da dus ni gruppas da treis. La finamira ei stada d’esser sperts mo era da far correctamein igl OL. Cunquei ch’igl era fetg cauld e nus havevan gia fatg ina massa quei di pudeva negin porpi siglir entuorn ed aschia ein ils biars semplamein i a pei, mo per survegnir l’orientaziun ei quei stau ina super caussa. 

Alla fin han ils scoloasts analisau ils resulstats e lu ha ei da ina pintga rangaziun dils emprems quater plazs.

Anna-Tina, Anna Lea

 

Sittar cun ballester

Sco emprem eis ei vegniu declarau co quei sport funcziuna e tgei reglas ch’ei dat tier quei sport. La pli impurtonta regla ei ch’il ballester ei in’arma ed ins duess ir entuorn precautamein cun quell’arma. Suenter la cuorta explicaziun e demonstraziun da quei sport ha ei lura entschiet endretg. Mintgin da nus ha survegniu il ballester e sis paliats. Sco trenament all’entschatta havein nus sittau sin ina gronda schiba, denton era quella buc a schi sempel da tuccar. Suenter in mument eis ei lura vegniu lungurus cunquei che mintgin da nus ha fatg in progress e gartegiava bunamein mintga siet. Aschia ei la schiba simplificada vegnida allontanada e la schiba ufficiala ei vegnida montada. Quei era naturalmein bia pli grev e per tuccar mintga siet drova ein bia onns trenament. Duront quellas lecziuns havein nus era adina fatg differentas challenges. Sco concurenza alla fin dalla lecziun havein nus sittau sin liunga distanza. Aschia eis ei stau enorm grev da tuccar enzatgei mo era quei ha fatg plascher a tuts. Sittar cun ballester ei stau in dils megliers puncts sil program da sport en quella jamna e nus savein recumandar quei sport a mintgin. 

Matia, Samuel D.

 

Venderdis sera

All’entschatta da quella sera essan nus stai a senudar e silgir giu d’ina tuor da differentas altezias. In pèr han giu plascher da siglir e quels che han buc vuliu silgir han giu la pusseivladad da dar bal a maun ell’aua. Aschia han tuts giu zatgei da quei. Suenter la viseta el bogn ei la grillada stada sil program. Allas sis essan nus serimnai tier las fueinas spel lag. La carn, il dabeiber e las pettas ein vegnidas preparadas dils cuschiniers a Tenero. Ei ha dau poulet, differentas ligiongias e naturalmein era zatgei pils vegetarians denter nus. Ei ha dau la pusseivladad da dar volleyball, basketball ed era ballapei quella sera. Tuts han saviu sedivertir tenor siu gust e schizun las andinas han fatg viseta a nus duront tscheina. Encunter las diesch ei la grillada stada alla fin. Il fiug ei vegnius stizzaus e nus essan semess sin via el camp. Quella sera ei stada bellezia e vegn adina a star en buna memoria a nus. 

Matia, Samuel D.

 

Temps liber

Mintga di havein nus astgau guder il temps buca mo sco scola mobein havein era giu temps per sesez. Il bia essan nus stai el coop ni essan i entuorn sigl areal dil camp. Nus havevan aunc giu dètg bia temps liber. Duront quei temps liber havien nus adina stuiu esser en gruppas da silmeins treis, il bia ha ei dau las medemas gruppas. Nus havein saviu far differnetas activitads sco dar ballapei, ir a far bogn ni era dar giugs. Sche nus vulevan ir a far bogn, stuevan nus dumandar in scolast che vegn cun cun nus per mirar ch’ei schabegi nuot. Nus havein astgau star ordadora tochen las 22:00. Naven dallas 22:00 havein nus adina stuiu esser en combra e star eri. Ei deva leu era auters giuvenils dad auters cantuns, quei che nus quitavan fetg cool, perquei che ins saveva tschintschar cun autras persunas ed era far differents sports sco bal a maun, basketball ni ballapei. Ei ha adina dau enzatgei da far el camp perquei ch’ei deva leu avunda plaz per tuts. Ins saveva ir sper il lag quei ch’era fetg bi.. Mo mintgaton havessen ils scolasts e scolastas era saviu schar star nus in tec pli ditg che mo tochen allas 22:00. Schiglioc ei tut stau bi leu.

Henrique, Rafael, Jan

 

Damagliar

Nus havein giu mintga di solver allas 7:15, gentar allas 12:00 e tscheina allas 18:30. A Bellinzona, suenter il viadi cun velo, havein nus magliau en ina pizzeria e leu ha ei gustau dètg bien. Il proxim di havein nus magliau solver en la casa da giuvenils a Bellinzona ed era leu havein nus giu avuna e tut ei stau bien. Nus havein silsuenter magliau gentar a Tenero en ina cantina nua che tut ils giuvenils dil camp magliavan e leu ha mintgin saviu encurir ora sez tgei ch’el vuleva magliar. Ils cuschiniers han adina fatg enzatgei che dueva dar energia per igl entir di e ch’ins possi lu era far sport. Era in dessert ni fretgs ni autras caussas per prender cun stevan a disposiziun sch’ins havess fom per pli tard. L’organisaziun era dètg buna e nus havevan da mintga tschavera duas liungas meisas per nus e leu havevan nus avunda plaz per seser. Il damagliar era adina buns, ei ha secapescha era dau entginas caussas e ch’ins haveva buca schi bugen mo lu savevan ins prender enzatgei auter. Resumau san ins dir ch’il damagliar era buns e tuts han giu avuna ed igl ei stau bien. Il venderdis essan nus i a grillar sper il lag. Ei ha dau te freid e bia ligiongias e verduras. 

Henrique, Rafael, Jan

 

Facit

En nos egls ei quei viadi staus mega cools. Ins ha saviu guder ils dis el cauld ed ha giu bia plascher dallas activitads sportivas. Quitau cool havein nus era ch’ins haveva la pusseivladad d’entscheiver il viadi naven da Sedrun ni pér naven dil Pass Lucmagn. Il damagliar ed il durmir sil campus ei era staus fetg buns tenor nies meini. A nus ha ei era plaschiu che nus  havein buca mo fatg ils tipics sports sco ballapei. Cun beachtennis, sittar cun ballester ni era stand up paddle, judo, ni inlineskating havein nus giu bia variaziun. El temps liber havein nus  aunc saviu far dapli sport sco per exempel baseball, seglir ell’aua ni semplamein mo ir a senudar. Ins ha denton era saviu ir a spass, cumprar en ni durmir sil balcun. Era havein nus saviu passentar bia temps cun nos collegas. Tut en tut eis ei stau in super camp. Per nus fuss ei stau meglier dad ir directamein da Sedrun a Tenero e da buca aunc durmir a Bellinzona ina notg. Ei fuss era stau lessig da saver elleger sez tgei sports che nus lessan far. 

Noah, Flurin

 

fotografias da Maurus Suppiger