digl iev al pluschein
In di havein nus purtau en scoletta ina scaffa brina cun ina porta transparenta. Ils affons han cumparegliau ei cun in furnel. Ei era denton buc in furnel per metter en pettas ni paun, mobein ina cuera che duei remplazzar la funcziun dalla clutscha. Bufatg havein nus tschentau ella cuera ovs che nus havein survegniu da dus purs che possedan gaglinas cun tgiet. Ils affons han giu massa damondas ed observau cun grond intress il schabetg.
Ils ovs ston digl emprem tochen il 18avel di haver moviment per ch’il pluschein tachi buca vid la crosa duront ch’el sesviluppescha e crescha. Quella lavur fina fa la cuera automaticamein; en gaglianer fagess la gaglina instinctivamein quei. Impurtont eis ei era ch’ils ovs hagien ina temperatura constanta da ca. 37 grads, ina humiditad d’aria da ca. 50-60% ed era empau oxigen. Tener en balontscha quei clima ei nuota aschi sempel. Ei fa adina puspei smarvegliar tgei lavur che la natira fa.
Tochen il 18avel di ei buca schabegiau bia. Mo uss vegn il di ch’ils pluscheins havessen da sesluitar pli e pli datier. Naven dil 18avel di sto la humiditad vegnir alzada sin ca. 70% ed ils ovs drovan ruaus - pia negin moviment pli. Aschia sa il pluschein encurir la dretga posiziun per sesluitar.
Il 21avel di ei arrivaus e punctualmein sil di han entgins ovs en ina pintga ruosna - e cun tedlar bein audan ins ferms schulitgems dils pluscheins ch’ein aunc egl iev. Cun gronda agitaziun han ils affons cuchegiau en la cuera per forsa schon veser enzatgei. Mo era tier la naschientscha da nos pluscheins ei gronda pazienzia dumandada. Quei di havein nus buca survegniu ad egl pli bia... ir a casa e sperar che nus veseien l’auter di dapli.
La damaun han ils affons astgau admirar quater pluscheins ch’eran sesluitai duront la notg. Ei era in mellen e treis ners. All’entschatta ein els fetg fleivels e bletschs, mo semuentan e sescrolan tudi per vegnir schetgs. Cura ch’ils pigns carins pluscheins ein stai schetgs havein nus bufatg saviu metter ils quater pluscheins en siu dacasa che nus havevan preparau cun bia premura. Era l’auter di havein nus astgau beneventar treis ulteriurs pluscheins ed il di sissu aunc in.
En tut havein nus uss otg pluscheins che fan a nus di per di grond plascher. Els cuoran sco rachetas pil strom entuorn, maglian e beiban, fan legher ensemen e mintgaton sepeclan els perfin.
Tener enta maun enzatgei aschi fin e pign sco in pluschein ei ina zun carina caussa. Denton buca mintg’affon vul ed ughegia, mo cun observar ed adina puspei empruar gartegia ei la finala adina che tuts ughegian e vulan carsinar e tener ils pluscheins.
Nos otg pluscheins astgan star tier nus tochen circa da Pastgas e silsuenter astgan els turnar tier la pura Irma da Surrein en gaglianer.
fotografias da Romana Deragisch-Hendry
